Si escrius quelcom a un blog, sigui teu o senzillament estas comentant alguna de les noticies publicades, convé que segueixis aquestes recomanacions:
1) Com tenir sempre raó.
Només cal emprar les majuscules de forma adequada, per exemple, si dic: “Els nazis no eren tant mala gent com molts es pensen.” podeu dubtar de la meva afirmació, en canvi, fent servir de forma intel·ligent les majuscules, la frase: “Enver Hoxha era SENS DUBTE una bellisima persona.” és a totes llums una veritat com un temple.
2) Jo sí, i tu no.
Obviament estas escrivint per què tens informació, i la informació és poder. Tu no vols cedir el teu poder als ignorants, per tant els teus texts han d’estar plens de referències a informacions que només tens tu. Per exemple: “Si us expliqués que va passar en les reunions del concili Vaticà Segon, us caurien els collons al terra.”
3) No és ofensiu tractar als inferiors com a tals.
Per aixó conve barrejar adjectius qualificatius que ubiquin al lector, contrincant o qui sigui, en la seva posició al món, es a dir, el subsol. Si creus que, potser, t’has passat un poc, sempre pots afegir alguna paraula amable. Per exemple: “Amic meu, ets un petit insecte llefiscos que, en la seva bona voluntat, es deixa dur per la ignorancia.”
4) La cosa s’escalfa.
Si en “el fragor de la batalla” dialectica hem de criticar a algú, podem fer servir els insults sempre que: a) siguin qualificatius que mai fariem servir oralment per qualificar a la persona en qüestió en la seva presencia. b) és recomanable fer servir una identitat anònima o inventada per signar els insults. Per exemple: “La teva mare es bevia l’aigua de la escobilla del water, i així has sortit tu de fill de puta. Signat: Rabindranah Florolos.”
Continuarà…
(Sempre s’apren alguna cosa de les crisis de Reagrupament…)