peppla.com/blog

Si escrius quelcom a un blog, sigui teu o senzillament estas comentant alguna de les noticies publicades, convé que segueixis aquestes recomanacions:

1) Com tenir sempre raó.
Només cal emprar les majuscules de forma adequada, per exemple, si dic: “Els nazis no eren tant mala gent com molts es pensen.” podeu dubtar de la meva afirmació, en canvi, fent servir de forma intel·ligent les majuscules, la frase: “Enver Hoxha era SENS DUBTE una bellisima persona.” és a totes llums una veritat com un temple.

2) Jo sí, i tu no.
Obviament estas escrivint per què tens informació, i la informació és poder. Tu no vols cedir el teu poder als ignorants, per tant els teus texts han d’estar plens de referències a informacions que només tens tu. Per exemple: “Si us expliqués que va passar en les reunions del concili Vaticà Segon, us caurien els collons al terra.”

3) No és ofensiu tractar als inferiors com a tals.
Per aixó conve barrejar adjectius qualificatius que ubiquin al lector, contrincant o qui sigui, en la seva posició al món, es a dir, el subsol. Si creus que, potser, t’has passat un poc, sempre pots afegir alguna paraula amable. Per exemple: “Amic meu, ets un petit insecte llefiscos que, en la seva bona voluntat, es deixa dur per la ignorancia.”

4) La cosa s’escalfa.
Si en “el fragor de la batalla” dialectica hem de criticar a algú, podem fer servir els insults sempre que: a) siguin qualificatius que mai fariem servir oralment per qualificar a la persona en qüestió en la seva presencia. b) és recomanable fer servir una identitat anònima o inventada per signar els insults. Per exemple: “La teva mare es bevia l’aigua de la escobilla del water, i així has sortit tu de fill de puta. Signat: Rabindranah Florolos.”

Continuarà…

(Sempre s’apren alguna cosa de les crisis de Reagrupament…)

Fa uns dies que faig fer un experiment, faig dues preguntes a la gent que m’envolta. Crec que és un experiment interessant i que genera reflexions. Us convido a que feu la prova. La primera pregunta és: Ets independentista? La veritat és que la majoria de la gent respon que no. Hi ha alguns, pot ser cada cop més, que responen afirmativament, però la majoria respon que no.
La següent pregunta és: Creus que Catalunya funcionaria millor essent independent? En aquest cas les coses canvien. Moltes de les persones que no es consideren independentistes responen que Catalunya funcionaria millor amb la independència.
Es a dir hi ha un grup de persones que son independentistes sense saber-ho, o que malgrat ser conscients de que la independència és el millor per Catalunya, no s’identifiquen amb el concepte “tradicional” d’independentisme.
Un altre punt interessant és que l’espectre ideològic de la gent que respon afirmativament a la segona pregunta es divers. Hi ha gent de dretes i d’esquerres. Crec que fins i tot alguns votants del PP.
Es aquest independentisme adormit el que cal despertar, conduir i aprofitar. Al cap i a la fi ningú vol estar pitjor si pot estar millor.
És noticia que en el Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió, publicat ahir, es diu que un 21% dels enquestats creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent. Però us convido a fer un anàlisi d’un altra dada: un 35% creu que Catalunya hauria de ser un estat dins una Espanya federal. Es a dir, un 56% no està d’acord amb la configuració de les relacions entre Espanya i Catalunya. Repetim: Un 56% dels catalans NO volen ser ni una comunitat autònoma ni una regió d’Espanya.
Personalment crec que Espanya mai es constituirà com un estat federal i en qualsevol cas perquè Catalunya sigui un estat federat a Espanya, primer hauria de tenir capacitat de ser un estat independent.
Es a dir, tenim una majoria que creu que Catalunya funcionaria millor sent independent. També tenim una majoria que vol que Catalunya tingui capacitat per ser un estat independent.
Només cal fer un petit salt endavant.

Fa molt de temps que dono voltes a un pensament. Crec que s’ha d’avançar cap a la independència, però fins fa poc no tenia clar el següent pas. La meva sensació és que les coses, o estan quietes o gairebé no es mouen. (more…)

Tot llegint un post al blog del meu germà, he vist un comentari que sobre la espanyolitat de Montilla, que m’ha fet reflexionar sobre el concepte de català i el concepte d’espanyol. Està clar que aquest conceptes son antònims, es a dir, no es pot ser català i espanyol al mateix temps. I això no per culpa dels catalans, sinó per la persecució constant que Espanya i els espanyols han practicat contra tot allò que tingui el més mínim “tufo” a català. Son ells, en definitiva, els que han fet – i fan – que aquests conceptes siguin incompatibles.
Per tant, si no es pot ser català i espanyol al mateix temps, qui és més català? Aquell que rep el bastó d’Espanya? o aquell que sempre (que pot) va a pactar amb Espanya? En aquest sentit i si ho mirem des d’aquesta perspectiva, pot ser son més catalans Montilla i Castells, que Mas, Puigcercos, Carod o Saura.
Òbviament Montilla no és sent català, però està rebent d’Espanya el tracte que sempre han rebut els catalans: promeses, mentides i punyalades.
No tant òbviament, Mas, Puigcercos, Carod i Saura, es suposa que son catalans, però tots han perdut el cul per anar a pactar, negociar, o prendre cafè amb Madrid. Aquest és el comportament que tenen els bons espanyols que viuen a Catalunya.
Vol dir això que tota la gent que estigui per la independència ha de votar a Montilla? NO, clar que no. Primer perquè Montilla és el PSOE i com es van afanyar a recordar des de Madrid les passades eleccions, tots els vots que el PSOE rep a Catalunya, son de Zapatero. Segon perquè la independència no forma part del programa d’aquest partit i aquest concepte, la independència de Catalunya, és ara mateix més que un desig, una necessitat. És imprescindible per a la supervivència econòmica, social i cultural de Catalunya.
El que vull dir és que amb la resta de líders – els de Convergència, ERC o Iniciativa – Catalunya tampoc anirà enlloc. Cal una renovació, una revolució si s’escau. I en una revolució no es te por a l’hora de tallar caps, per suposat en sentit figurat.
Com diu el refrany, qui amb espanyols es gita, espanyol s’aixeca. I cap dels actuals líders dels partits nacionalistes han tengut cap problema a l’hora d’anar-se’n al llit amb Espanya en repetides ocasions.
Se’ls ha de fotre fora. A tots. Ja.

Els meus coneguts, i alguns que no ho son tant, m’han sentit dir més d’un cop que Montilla acabaria sent nacionalista. I quan dic nacionalista, vull dir nacionalista català, que nacionalista espanyol ja ho era. (more…)

Ja era hora de normalitzar el català a internet. Si us plau llegiu-la i reenvieu-la. (more…)

Al final no he pogut evitar-ho. Ja soc a flickr: http://www.flickr.com/photos/peppla/. Per als que tinguin algun interès en conèixer com soc, hi ha un autoretrat.

Suposem que truqueu a una empresa, associació, entitat financera, hospital… i no us agafen el telèfon. Quina seria la vostra opinió sobre aquesta empresa? Probablement pensaríeu que son uns impresentables o poc professionals. I si la empresa es Catalunya Radio o Vilaweb? Pensaríeu el mateix?
(more…)

Suposo que necessitava satisfer una necessitat.

Per veure la tira original en castellà i si vols llegir més: La tira ecol en castellà

Per cert, aquesta tira es va traduïr al català fa uns quants anys i segons sembla el projecte s’ha reiniciat. Per més informació: tira.somgnu.org

Actualització: Al final m’he decidit a col·laborar amb la traducció de la tira al català. A veure si us animeu ja que des del 2004 que no es tradueixen, i hi ha un grapat per traduir.