Archive for March, 2009

Qui amb espanyols es gita…

Friday, March 27th, 2009

Tot llegint un post al blog del meu germà, he vist un comentari que sobre la espanyolitat de Montilla, que m’ha fet reflexionar sobre el concepte de català i el concepte d’espanyol. Està clar que aquest conceptes son antònims, es a dir, no es pot ser català i espanyol al mateix temps. I això no per culpa dels catalans, sinó per la persecució constant que Espanya i els espanyols han practicat contra tot allò que tingui el més mínim “tufo” a català. Son ells, en definitiva, els que han fet – i fan – que aquests conceptes siguin incompatibles.
Per tant, si no es pot ser català i espanyol al mateix temps, qui és més català? Aquell que rep el bastó d’Espanya? o aquell que sempre (que pot) va a pactar amb Espanya? En aquest sentit i si ho mirem des d’aquesta perspectiva, pot ser son més catalans Montilla i Castells, que Mas, Puigcercos, Carod o Saura.
Òbviament Montilla no és sent català, però està rebent d’Espanya el tracte que sempre han rebut els catalans: promeses, mentides i punyalades.
No tant òbviament, Mas, Puigcercos, Carod i Saura, es suposa que son catalans, però tots han perdut el cul per anar a pactar, negociar, o prendre cafè amb Madrid. Aquest és el comportament que tenen els bons espanyols que viuen a Catalunya.
Vol dir això que tota la gent que estigui per la independència ha de votar a Montilla? NO, clar que no. Primer perquè Montilla és el PSOE i com es van afanyar a recordar des de Madrid les passades eleccions, tots els vots que el PSOE rep a Catalunya, son de Zapatero. Segon perquè la independència no forma part del programa d’aquest partit i aquest concepte, la independència de Catalunya, és ara mateix més que un desig, una necessitat. És imprescindible per a la supervivència econòmica, social i cultural de Catalunya.
El que vull dir és que amb la resta de líders – els de Convergència, ERC o Iniciativa – Catalunya tampoc anirà enlloc. Cal una renovació, una revolució si s’escau. I en una revolució no es te por a l’hora de tallar caps, per suposat en sentit figurat.
Com diu el refrany, qui amb espanyols es gita, espanyol s’aixeca. I cap dels actuals líders dels partits nacionalistes han tengut cap problema a l’hora d’anar-se’n al llit amb Espanya en repetides ocasions.
Se’ls ha de fotre fora. A tots. Ja.