El que ens cal

Fa molt de temps que dono voltes a un pensament. Crec que s’ha d’avançar cap a la independència, però fins fa poc no tenia clar el següent pas. La meva sensació és que les coses, o estan quietes o gairebé no es mouen.
Carod planteja un referèndum per al 2014, i a mi em sembla que aquesta data està massa lluny. Fins i tot quan Carretero planteja una “candidatura d’ample espectre”, ho fa per al 2010, o sigui, d’aquí un any com a mínim. Un any… pot ser convindria recordar com estaven les coses fa un any. Les coses canvien molt ràpid. Canvien més ràpid que el mateix temps. Qui sap on serem d’aquí a un any.
El que ens cal es començar a treballar ara. Començar a treballar fent les coses que ens caldrà fer – o tenir fetes – el dia 0, el dia de la declaració de la independència. I quines son aquestes coses? Be, aquesta és la meva llista:

  1. Declaració d’independència. Ens cal començar a treballar en aquest text. Aquests seran els fonaments del nostre estat. Per redactar-la, podem seguir el model dels EUA: cal que un grup de prohoms es reuneixi i elabori aquesta declaració. S’ha d’escriure sense politiqueries, amb visió de futur i d’estat.
  2. Constitució. Un cop tenim la declaració d’independència, s’ha d’ampliar el seu abast per mig d’una constitució. L’estat haurà de tenir lleis pròpies, i ja hem d’anar pensant com han de ser. Jo crec que una constitució ha de ser breu, sempre es més fàcil afegir coses que treure’n.
  3. Model institucional. Quines son les institucions que ha de tenir el nostre estat. Com han de ser el govern, el parlament i la justícia. Quina ha de ser la organització territorial. Com han de ser l’exercit i la policia (Personalment prescindiria de l’exercit, però he d’assumir que no tothom hi està d’acord). Com ha de ser la educació. Com hem de veure les religions. De quina forma s’assoleix la ciutadania…
  4. Model social. Com ha de ser la nostra societat? Quins seran els nostres valors? Això, que pot semblar trivial, no ho es. Si ens fixem, pràcticament cada estat europeu te un model social propi. França i Espanya, els estats veïns tenen models socials diferents, com també els països del nord, tant d’Europa, com d’Amèrica.

O sigui, que com a futur estat hi ha moltes coses per fer. Es hora de posar-s’hi a treballar. La única cosa que em dol es no tenir la capacitat intel·lectual per començar-les jo mateix.

2 Responses to “El que ens cal”

  1. joan Says:

    Penso que de tot el que dius nomes cal la “declaració d’independencia” que seria el projecte de llei a discutir i aprovar al parlament com a declaració unilateral d’independencia. Discutir tot el demes ara, com diria aquell, “no toca”.

    Una de les critiques a la proposta de Carretero és que “divideix”. Jo crec que presisament el que fa es sumar. Proposa la unica cosa que pot unir totes les sensibilitat “ampli espectre”, que es la proposta d’independencia. Es la pastanaga que hem de seguir per sumar i sumar i aconseguir la majoria al parlament, unic lloc on es pot aconseguir l’independencia. I de manera unilaterial. Ja ho diu en Sanchis al seu article d’avui. Saps d’algun pais que hagi aconseguit l’independencia de manera bilaterial?

  2. Pep Barracas Says:

    Jo també penso que cal tenir plenament elaborat un unic document: DECLARACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA.
    Un cop donat aquest pas, les persones amb interessos polítics ja hauran desenvolupat el seu ideari. Serà l’hora d’exposar-lo, discutir-lo i finalment, votar-lo. Tindrem llavors el primer govern de l’estat català. Em sembla normal que, per evitar un buit de poder -dies o mesos-, les lleis que teniem al marxar d’Espanya, segueixin vigents fins a constituir el 1r govern. LLavors s’aniran substituint pel nou marc legal català.

Leave a Reply